Gigafoto by Laura R. Grau tram 686

Accedeix aquí a la gigafoto del tram 686

Vaig tenir la sort de ser l’ajudant de fotògraf de la meva germana el día de la Via Catalana.  Ella és la responsable d’aquest muntatge panoràmic que ara vol compartir amb tots vosaltres.  I jo també.  Us deixo amb les seves paraules:

Emocions, alegries, somriures, bon rotllo, civisme, carreres, llum, núvols, kilòmetres, mans, llibertat, somnis, 686, pau, Estelades, groc, vermell, blau, blanc, pintures, reconeixement,  via catalana…

Aquí teniu el tram 686 de Ponts de Molins, els meus recursos informàtics i digitals arriben fins aquí però la il·lusió arriba més lluny i es compartida per tots vosaltres.

Un pas darrera l’altre, fem via, tots fem camí cap al futur.

Laura R. Grau

Una vez adultos, ¿hemos repasado a fondo todas y cada una de nuestras creencias?.  Quizás, nos demos cuenta, que muchas de ellas no nos pertenecen, pero viven instaladas cómodamente en nuestro subconsciente, moldeando nuestro día a día, tan sutiles y arraigadas que desenmascararlas es una tarea difícil.  Creencias que tienen que ver con nuestros deseos más íntimos, nuestras necesidades más nucleares.  Creencias, que aparentemente nos amparan y nos protegen del daño ajeno.  Nos son tan necesarias que es mejor no ponerlas en duda.  Muchas de estas creencias nos vienen heredadas por nuestros padres, por muy rebeldes y contestatarios que hayamos sido, dejan su poso ajeno, en nuestra memoria.

“L’home del sac” (“El hombre del saco”) es el resultado de esta reflexión.  Con motivo del concierto JUNTES, realizado el pasado 1 de marzo en Olot bajo el ánimo de homenajear a la figura de la mujer, compuse esta canción.  Una mirada crítica, llena de amor sin embargo, a una de esas herencias tóxicas que nos toca trascender.

JUNTESAmb motiu de la proximitat del Dia Internacional de la Dona, quatre de les cantants amb més projecció de la comarca uniran les seves veus en un concert sense precedents a la Sala Torín d’Olot, el dia 1 de març, a les 21.00 h.

El gruix del cartell el formen Rocío Romero Grau, Laura Plasencia, Jessica Mellado i Tona Gafarot, però la producció de l’espectacle també compta amb col•laboracions de diverses dones de races, edats i vessants artístiques diferents, que han volgut sumar el seu talent en aquest particular homenatge. Col•laboracions que representen el treball artístic individual i el treball associacionista femení.

El concert JUNTES vol unir diferents veus i visions a fi d’aportar a la problemàtica de gènere present -que ens afecta a tots i totes-, més conscienciació, i ho fa partint de l’art, la comprensió i la sensibilitat particular de les artistes que conformen el cartell.

Preu entrada anticipada: 6€  / entrada a taquilla: 8€
Venda d’entrades anticipades a Can Trinxeria i Teatre principal o via on-line a: http://salatorin.olot.cat/186/2/musica/juntes/
 
 

El programa. Evolució de la dona al panorama cultural de la Garrotxa

Rocío Romero Grau

Rocío Romero Grau

Una de les raons que motiven dur a terme aquest concert és fer visible la proliferació de dones dins el teixit cultural de la comarca. Si bé la seva participació havia estat concentrada en la música i el ball clàssic, en els darrers anys, la dona ha començat a trencar límits creatius dins la cultura moderna o contemporània, fet que li permet oferir un punt de vista personal i crític del món que l’envolta.

“Fa deu anys, tinc la impressió que era la única dona que cantava rock” -diu la Rocío, referint-se a la seva primera banda de rock dur “Toxic Sensation”- “les dones cantants que coneixia eren sobretot solistes d’orquestra”.

Laura Plasencia

Laura Plasencia

 

Les quatre cantants del cartell són un bon exemple de projectes impulsats des de la creació femenina. Tot i així, el paper que la dona ha de recórrer encara és llarg, ja que l’home continua representant el total dels instrumentistes que les acompanyen. Amb elles també hi seran la pianista i flautista Elisa Planagumà, l’acordionista Perepau Ximenis i el violinista Albert Dondarza.

L’art i la poesia contemporànies queden representades en aquest espectacle de la mà de l’artista visual i literària Gisella Arimany. Una de les impulsores del projecte Ishtar que pròximament inauguren un centre de creació a Olot. És l’evolució de l’Estilliterarilliure, una proposta sense precedents que va veure la llum de la mà de l’Esther Roca i la Mercè Domènech. Totes dues van ressuscitar l’expressió i la implicació lliure de l’art a la ciutadania.

Tona Gafarot

Tona Gafarot

L’exquisidesa del món clàssic serà donada per la jove ballarina Natàlia Moreno (Besalú), que amb només dotze anys ja mostra una vocació pròpia dels grans talents. L’acompanyarà en directe la violoncel•lista professional Eva Curto (Vallfogona).

L’associacionisme femení

Representant aquest sector, les associacions ALBA (Associació de dones de la Garrotxa) i YAGARU (Associació de dones subsaharianes d’Olot) participen a l’espectacle mostrant part del treball que realitzen.

Gisella Arimany

Gisella Arimany

La rapsode M. Angels Coma, representant a ALBA, llegirà a la poeta Rosa M. Noguer –guanyadora del I Concurs “Dones Poetes de la Garrotxa”-. Igualment, l’associació ha cedit part de l’exposició “Dones poetes dels països catalans: un itinerari” que podrem veure a la sala Torín el mateix dia de l’espectacle.

Jessica Mellado

Jessica Mellado

Les dones de l’Associació YAGARU ens mostraran el darrer projecte integrador que han realitzat, compartint amb nosaltres un conte de tradició oral de la seva cultura i que forma part d’un llibre que han editat. Aquests contes els comparteixen sovint amb els infants olotins a diferents trobades, continuant amb la tradició oral, aquest cop a centenars de kilòmetres del seu país natal.

Format i guió de l’espectacle

En format acústic, les cantants interpretaran en solitari dues cançons i les col•laboracions seran el pont entre elles. Per finalitzar el concert, les quatre cantants interpretaran conjuntament dos temes de creació pròpia, culminant l’espectacle JUNTES.

El Dia Internacional de la Dona: conscienciació i reivindicació

El Dia Internacional de la Dona, proclamat per l’ONU l’any 1977, és una data ineludible que commemora la lluita de la dona per la seva participació en la societat en peu d’igualtat amb l’home, així com el seu desenvolupament íntegre com a persona.

La precarietat sota la qual la dona viu sotmesa és encara present tant a la nostre societat com a les cultures d’arreu del món. El marc de crisi actual afecta sensiblement els avanços aconseguits, que han necessitat de nombrosos recursos, mediàtics, jurídics, institucionals i educatius per portar-los a terme. Recursos que ara desapareixen, posant en perill la protecció de moltes dones que els necessiten per posar punt i final a situacions insostenibles.

L’art, la música, la paraula, el moviment… han d’estar al servei d’aquesta conscienciació. Són canals expressius que actuen d’intermediaris entre aquesta realitat i la ciutadania. És l’opció triada a JUNTES per reivindicar, des de la sensibilitat, la conciliació i la pau, els drets fonamentals que encara són negats a milions de dones.

Aquest concert podria fer-se en qualsevol moment de l’any. Creiem, però, que ara és el millor per aportar el nostre gra de sorra, amplificant, amb les nostres veus, aquest Dia Internacional de la Dona, que ha de reverberar dins la consciència col•lectiva.

Los que vivimos cerca de la cultura, podemos experimentar amplias emociones contrastadas en lo que respecta a su evolución y práctica.  Convivimos con experiencias y noticias que nos llegan por simpatía, a través de distintos medios.  Estamos más pendientes y nos compete estar informados.  Así conseguimos salir de la industria maniática que monopoliza el consumo de productos exclusivos y repetitivos, amparados en sumas desorbitadas de dinero que les llevan a primera línea de difusión y compra.

Los que vivimos cerca de la cultura, en nuestro día a día, conocemos las líneas de trabajo de otros seres musicales, que viven la realidad (desconocida para muchos) del esfuerzo y el compromiso que el gran y difícil arte de la música exige.

Las últimas semanas he conocido dos de estas realidades, que no salen en los telediarios nacionales, ni producen beneficios millonarios, pero que en su modesta repercusión, consiguen devolver a la sociedad, un logro que va más allá del puramente comercial.  Son éxitos de por sí, por el simple hecho de llevarlos a cabo; y doblemente exitosos considerando que son proyectos que continuarán repercutiendo a largo plazo, en beneficio de la salubridad de la música y de los jóvenes talentos.   Este tipo de éxitos, son en mi opinión, aún desconocidos en la sociedad, aunque cada vez más, sí se intuye que es vital invertir en facilitar formación y  experiencia, a las personas jóvenes llenas de vocación y de talento.

Concierto de la presentación del disco "Un Munt d'Idees" del año 2009

Concierto de la presentación del disco “Un Munt d’Idees” del año 2009

Las dos realidades que quiero explicaros, son dos propuestas distintas, con numerosas conexiones entre ellas.  La primera, es la novena edición del disco recopilatorio de la asociación de músicos de Tarragona (aMt)Un Munt d’Idees”.  Una modestísima edición de 1.000 copias, en la cual participan una docena de grupos y solistas para presentar y promocionar sus trabajos musicales.  Las propuestas que encontramos en este disco, son, por lo general desconocidas, creaciones de nuevos artistas, que hallan en este disco, la oportunidad de grabar por primera vez en un estudio de grabación –de manera gratuita-.  Seguramente, una de las experiencias más vitales para un músico: ponerse delante de un micrófono para inmortalizar y difundir su trabajo al exterior.  Hace más de una década que Miguel Alberto Cruz Carmona, al frente de la aMt, trabaja para dar oportunidades a nuevos músicos, y así ofrecer experiencias que les ayuden en los comienzos, motivar nuevos conocimientos que permitan la continuidad de muchas carreras musicales que de otra manera se quedarían a medio camino.  El perfil de la asociación –y por ende del disco “Un Munt d’Idees”-, es sorprendentemente ecléctica.  Sin distinción de estilos, encontramos en sus propuestas, una pluralidad musical inusual, que en mi opinión, ayuda a acercar posturas e ideas, así como aúna un espíritu común, en el que el respeto por la música está por encima de prejuicios y rivalidades musicales absurdas.  En la novena edición del disco, encontramos desde propuestas líricas hasta el rock sinfónico.  El disco se publicará a mediados de este mes de diciembre, y actualmente, hasta el dia 9 de diciembre podéis colaborar económicamente medieante crowdfunding aquí.  El día 28 será presentado en directo por los artistas que lo conforman en la Sala Capsa de Música de Tarragona.

Ensayo de la Orquestra Sinfónica de Cobla i Corda de Catalunya

Ensayo de la Orquestra Sinfónica de Cobla i Corda de Catalunya

A 300 kilómetros de distancia, la empresa gironina Metalquimia, continua trabajando para favorecer también a nuevos talentos.  En un ámbito musical complicado y a menudo relegado a círculos menores, como es el de la música clásica y la orquesta sinfónica.  Josep Lagares, esta vez desde el partenariado empresarial, trabaja desde el 2008 en la innovación musical gracias a su propuesta: la Sinfónica de Corda i Cobla de Catalunya.  Otro ejemplo de impacto pedagógico, que ayuda a jóvenes talentos a ponerse al frente de la batuta de Francesc Cassú, para interpretar repertorios de gran dificultad.    Acompañados a menudo por grandes figuras, como es el que caso de este año, en que han podido compartir escenario y experiencia junto a Nina, Cris Juanico o Pep Poblet.  Acaban de presentar el disco “Llegendes del cinema”, el cual dieron a conocer en el auditorio de Girona el pasado 30 de noviembre.  El resultado de fusionar la sonoridad de la orquesta de cobla, con la orquesta sinfónica, ha sido muy bien recogida por la crítica y el público.  El hecho de introducir instrumentos tradicionales catalanes en grandes obras sinfónicas, ha descubierto a muchos de estos instrumentos, en registros y expresiones interpretativas jamás sentidas hasta ahora.

Ambos proyectos son a mi parecer dos grandes ejemplos de cómo la iniciativa pedagógica musical –ya sea asociativa o empresarial- retorna a la sociedad numerosos beneficios.  Propuestas inteligentes, considerando que todas las  partes implicadas salen beneficiadas.  Quiero también reconocer, que ambos proyectos aportan su propia huella cultural, al mismo tiempo que tienen una proyección internacional indiscutible.

Desde mi tímida implicación en favorecer la pluralidad i la estima de la música, no puedo más que contribuir difundiendo estos dos ejemplos, que inequívocamente apuestan por el futuro de la música, un arte que otorga valores y emociones insustituibles e imprescindibles para conseguir una sociedad más cohesionada y justa.

Contes Savis BesalúHi ha pocs raconets al món que aconsegueixen evadir-te i fer-te viatjar com la botiga de Contes Savis de Besalú.  Gestionada per la Marta i en Josep, antics “titiriterus” de somnis i ombres xinesques, nascudes dels misteris de l’artesania i l’imaginació.

Aquesta fotografia oberta de la botiga em recorda a un quadre de Van Gogh; la podeu anar a visitar en qualsevol moment a Besalú, i si no podeu, no patiu, aviat tindreu tots els seus misteris a la mà gràcies a la botiga on-line que estan a punt de publicar.

Quan entres per primera vegada, la calidesa de la fusta, el cel blau imperant i l’oloreta dels centenars llibres únics que inunden les prestatgeries envaeixen els cinc sentits.  De sobte, t’entren unes ganes enormes de veure-ho tot, d’investigar cada objecte, de llepar les portades, d’olorar estranys objectes que fan música, de posar els dits a les pintures, d’estirar-te al terra, mentre algú t’explica un conte, d’endinsar-te en els colors i les il·lustracions, les enormes i petites lletres amagades als llibres.  Sí, llibres.  Però no llibres qualsevol.  Són llibres triats.  Seleccionats.  Llibres que són contes.  Contes Savis.

Contes Savis Besalú

La Marta i en Josep ens han estalviat molta feina.  Ells ens trien els millors contes i històries, els millors il·lustradors i ens ofereixen el seu tresor i ens acollen càlidament a la seva botiga.

Trobareu els millors contes seleccionats del món.  Trobareu instruments artesanals de percussió i corda .  Trobareu material artístic de gran qualitat, pintures i pinzells vinguts de molt lluny.  Trobareu peces de roba naturals i boniques.  Trobareu material pedagògic que recolza la vida… Trobareu tantes coses!

La Marta i en Josep, encara van més enllà.  No només trien els tresors més bonics, sinó que també ens ofereixen nombrosos tallers artesanals per adults o per nens, o familiars.  Una oferta molt àmplia que ens torna a connectar amb la laboriositat de les mans i la imaginació.

Contes Savis BesalúD’acord.  Són moments de crisi.  Però sempre acabem trobant un euro amagat al sofà que voldríem gastar en un bonic regal per Nadal.  Per la meva part, us animo a que participeu del petit negoci, i d’aquest en particular, per què a la botiga de Contes Savis de Besalú, trobareu delícies úniques, per a persones úniques.

 

http://www.contessavis.org

C/Comte Tallaferro, 14, Besalú

Tel. 972 59 19 88

contessavis@lafosforera.org

Veles al Cel Besalú

Veles al Cel Besalú

“Veles al cel” va complir l’objectiu marcat.   Convertir una experiència artística en una experiència personal per cada una de les persones que van participar.  L’espectador passa a ser quelcom més que això, un espectador, per involucrar-se i declarar-se una peça clau a l’intervenció.   En el cas de “Veles al cel” era un gest senzill que va despertar sensacions nuclears, molt poderoses, que col·lectivament van convertir l’esdeveniment en un bany d’alegria.

El Pont de Besalú, una de les icones més significatives de la Garrotxa, va ser conquerit per centenars de persones, que a una van enlairar el seu somni, o desig, va rendir homenatge a algun ésser estimat, o simplement, es va deixar emportar pel seu imaginari particular.  Mirava, sentia i tot el que m’arribava era expectació, nervis, simpatia, voluntat…

Veles al cel Besalú

Veles al cel Besalú

Els globus van començar a viatjar, les persones es desprenien d’alguna cosa, la deixaven anar amagada dins aquell fanalet volador.  Allà, al Pont, un camí imaginari de transició, que ha de connectar un lloc amb un altre, la vida amb el somni, l’existència amb la mort, un pas de canvi, de metamorfosi;  aleshores vaig pensar en la cançó “Deixa-la passar”, tots aquells globus semblaven llàgrimes alliberades, un plor col·lectiu, que no era trist, malgrat la nostàlgia, els somnis perduts, els anhels, la tristesa de la pèrdua (la Nit de Tots Sants, dedicada als que ja no hi són), la melangia… totes aquestes coses hi eren, però miraculosament, es despertava alegria, esperança… així som els éssers humans… Una cruïlla de sentiments trobats.

Si no em creieu, mireu vosaltres mateixos:

 

També aquí.  Muntatge del garrotxi.cat

Veles al Cel - garrotxi.cat - Rocío Romero Grau

Veles al Cel – garrotxi.cat – Rocío Romero Grau

Fotomuntatge “Veles al Cel”

La acció artística “Veles al cel”, que va haver de ser cancel·lada al juny per condicions climatològiques desfavorables, es realitzarà el dimecres dia 31 d’octubre, coincidint simbòlicament amb la nit de Tots Sants.  “Veles al cel” és la finalista del Concurs Ceres Roure, juntament amb altres quatre ciutats de tot el panorama nacional.  Aquest concurs promou intervencions artístiques basades en la disposició de 100 espelmes cedides per Ceres Roura per a la realització d’un esdeveniment artístic i efímer.

L’intervenció artística consisteix en enlairar 100 petits globus aeroestàtics amb la flama de les espelmes disposades.

L’acció reclama de nou la participació ciutadana, per convertir l’experiència en una acció col•lectiva, els interessats poden demanar un globus mitjançant el correu electrònic ciutadania@besalu.cat.  Els participants apuntats estan convocats a les 22.30 al Pont Vell i l’acció es portarà a terme a les 23.00 h.  Les espelmes es repartiran entre els participants com a record de l’esperiència.

La Nit de Tots Sants

No és casualitat que “Veles al cel” es realitzi la Nit de Tots Sants.  És creença comuna que aquesta Nit les ànimes dels avantpassats retornen a les cases i els llocs on havien viscut.  Els esperits tornaven amb un caràcter protector, per salvaguardar les famílies i les llars, aquesta idea és ara lluny de la idea terrorífica que se li vol donar a aquesta nit.  Els difunts eren petites divinitats familiars en qui confiar.

Moltes són les tradicions que es conserven per rebre els nostres esperits: posar un plat de més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, conençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.  Altres costums tenen a veure amb el foc: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s’escalfin, encendre espelmes o llums d’oli a les habitacions o a la cuina…

“Veles al Cel” participarà d’aquesta tradició.  Cent espelmes cobriran linealment el Pont Vell de Besalú i cada una d’elles encendrà un globus que s’elevarà sobre els caps dels mortals.

Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.

No voldria deixar de banda una tradició que sembla estar en perill d’extinció.  Als pobles de muntanya, s’encenien fogueres col·lectives que també servien per fer la castanyada.  Aquí els infants jugaven un paper fonamental, ja que cadascun havia d’estalviar-se menjar-se l’última castanya i posar-la als peus del llit, ja que si no, vindria alguna ànima a estirar-los dels peus.  Al dia següent, aquesta castanya s’havia convertit en un panellet.

Querido Javier Krahe,

Tras leer en la prensa las últimas barbaridades que se desprenden de su persona, no he podido evitar escribirle esta carta que pretende ser una declaración amorosa sin más perversión que la que puede tener una admiradora de palabra ingeniosa frustrada. De ahí mi admiración, que usted adelantándose a estos tiempos -donde concurren cantautores múltiples que se le asemejan sin saberlo – aún le suceden pasajes predemocráticos en medio del absurdo de esta democracia vulnerable.

Recuerdo en el año 2006 que tuve la oportunidad de verle y escucharle (por fin) en un insospechado bar de Ripoll, de camino esperaba que los barrenderos me echaran arroz, porque fui novia de tal encuentro. Hipnotizada ante sus sesenta y pico, encontré en medio del gentío un taburete en primera fila. Vaso de licor en mano y con palabra pausada el concierto discurrió en tempo cómplice. Acabó el concierto, el local se fue desertizando y yo quería acercarme a su viperina presencia. Cuando le hube declarado toda mi ingenuidad vino su contestación, mirada clavada incluida: ¿me acompañas esta noche?.

Y sigues conquistando los días, tal como leo en prensa. Hace unas semanas querían condenarte por enseñarnos a “cocinar un Cristo” en 1977. Y esa denuncia que la vivo entre lo surrealista y lo espeluznante, confieso, sobre todo se me antoja inmensamente seductora. Tras la absolución dicen que han dicho, que continuará escribiendo canciones a la iglesia, pero, no más que sobre las mujeres.

No le acompañé. No. Pero me quedé allí. Atrapada en su canción, en la Taberna de Platón. Me quedé allí, y quizás me pensaste como a Melisenda, incluso vestida.

Links de la noticia: La Sexta

Vídeo “Cómo cocinar un cristo” 1977

Vídeo de presentación para que nos conozcáis mejor.  Podéis colaborar con el nuevo disco aquí.

INVEROSÍMIL:

Definición: que no tiene apariencia de verdad...
Podemos decir que lo inverosímil carece de todo tipo de sentido común y principalmente se caracteriza por ser improbable, inaceptable, remoto, sorprendente, extraordinario.
Pero lo inverosímil nada tiene que ver con la falsedad, aunque muchas veces se confunda a ambos conceptos y se usen indistintamente. Porque lo inverosímil no implica ni verdad o falsedad, sino más bien está emparentado y tiene que ver con aquello que resulta creíble o no, más allá que sea verdad o mentira.

Únete a otros 1.145 seguidores

Rocío Romero Grau & Luís González Quartet

MI

Rocío Romero
Youtube Rocío Romero Grau

MÍOS

Cuplets
Por de Pronto
sastreria musical